La nora encengué un foc de llenya i un cop fet força caliu hi va posar algunes lloses de pissarra -de llicorella, deien ells- després d'untar-les d'oli copisament. Un cop roents hi estengué els conills espellats i espaterrats, ben espolsats de sal. Jo em mirava tot allò com si estigués veient els preparatius d'un dinar de l'època paleolítica, de l'autèntica Edat de Pedra! Amb l'allioli que mentre els conills es rostien havia fet el vell -en un gran morter també de pedra-, no recordo haver menjat cosa més rica en tots els dies de la meva vida.